Un somriure sa comença pel coneixement d’un mateix. Tot i això, no tothom sap quantes dents tenim, i molt menys la importància que tenen en cada etapa de la nostra vida, tenint en compte factors com l’alimentació, la parla o l’estètica.
Al llarg d’aquest article descobrirem quantes dents té un adult, quantes dents té un nen, els diferents tipus i la cronologia de la seva aparició. Perquè, encara que no ho sembli, conèixer-ho pot ajudar-nos a entendre millor la nostra salut bucodental i a cuidar-la.
Les primeres vint dents: la dentició temporal
Tècnicament coneguda com a dentició decídua i popularment com a dents de llet, els nens presenten vint peces dentals: vuit incisives, quatre canines i vuit molars, distribuïdes de manera equilibrada entre l’arc superior i l’inferior de la boca.
Aquestes dents de llet comencen a sortir cap als sis mesos d’edat. Els incisius centrals inferiors solen ser els primers a aparèixer a les genives dels nadons, seguits dels superiors, fins a completar el procés cap als dos o tres anys, segons el ritme de cada criatura.
Tot i que aquestes dents són temporals, el seu paper és fonamental: ajuden a mastegar, a parlar correctament i guien l’erupció de les dents permanents. Per això, la seva cura és tan important com la de les dents definitives.
Cap als sis anys d’edat, aquestes dents de llet comencen a caure i són substituïts per les dents permanents. Aquest procés s’estén entre els dotze i els tretze anys, tot i que pot variar, completant-se la dentició definitiva a l’adolescència.
Dentició adulta: fins a 32 dents
Un cop completada la dentició definitiva, es considera que els adults solen tenir 32 dents, encara que el nombre exacte dependrà de si erupcionen o no els queixals del seny. Per tant, la xifra oscil·la entre 28 i 32 dents.
Aquesta dentició inclou vuit incisives ―situades a la part frontal de la boca, s’encarreguen de tallar el menjar―, quatre canines ―conegudes com a ullals, també ajuden a esmicolar els aliments―, vuit premolars ―segueixen la feina dels anteriors, iniciant el procés de trituració― i dotze molars ―fase final per acabar de destruir el menjar abans d’empassar―. Aquesta especialització de cada peça fa de la nostra dentadura una eina perfecta per a una alimentació variada.
Els queixals del seny també pertanyen al grup de les molars i poden aparèixer entre els 17 i els 25 anys, aproximadament, encara que no sempre ho fan. En molts casos, ni tan sols es desenvolupen, o bé ho fan de manera incompleta o en una posició inadequada, fet que pot requerir-ne l’extracció.
L’erupció de les dents permanents segueix un ordre cronològic que també serveix com a guia clínica. Els primers a sortir són els incisius centrals i els primers molars definitius, seguits dels laterals, canins, premolars, segons molars i, finalment, les moles del seny, si arriben a aparèixer.
Què passa si falten dents?
A més del cas dels queixals, que tenir-les o no tenir-les no representa cap anomalia, algunes persones neixen sense determinades dents. Es tracta d’una condició coneguda com a agènesi dental, una patologia genètica que afecta entre el 3% i el 7% de la població.
També és comú que, al llarg de la vida, es perdin peces per traumatismes, càries avançades o malalties periodontals. En aquests casos, existeixen tractaments com implants dentals, pròtesis o ponts que permeten recuperar la funcionalitat i l’estètica.
Cura de la dentició temporal des de la infància
Mantenir una bona salut bucodental és fonamental des dels primers anys de vida. Les dents de llet, encara que siguin temporals, tenen un paper important en el desenvolupament de la parla, la masticació adequada i serveixen de guia per a l’erupció de les dents permanents.
Així doncs, és essencial fer pedagogia amb els més petits, tant a casa com a les escoles, i promoure una higiene oral adequada, cosa que també implica visitar regularment el dentista. Amb això, ajudarem a prevenir càries i altres problemes que poden afectar la dentició posterior.
