La incrustació dental (també anomenada inlay o onlay) és una restauració indirecta: es dissenya a mida i es col·loca sobre una dent que ha perdut estructura per càries, fractura o desgast, quan un empastament convencional fa curt, però encara no cal “cobrir” tota la dent amb una corona. En odontologia restauradora, aquest tipus de solucions encaixen amb un objectiu clar: conservar la màxima quantitat possible de dent sana sense renunciar a resistència i ajust.
A IO, abans d’indicar una incrustació dental es fa una revisió completa amb un especialista per establir un diagnòstic fiable i un pla integral.
Què és una incrustació dental (i en què es diferencia d’un empastament i una corona)
- Empastament (restauració directa): es col·loca i es modela en la mateixa visita, després de netejar la càries. IO descriu aquest enfocament com “netejar la zona afectada, tapar i segellar” per evitar que tornin a entrar bacteris.
- Incrustació dental (restauració indirecta): es fabrica fora de la boca (laboratori o sistemes digitals) a partir d’un registre/empremta i després es fonamenta o s’adhereix. L’ADA explica que les restauracions indirectes tradicionalment impliquen treball de laboratori i, habitualment, més d’una visita (tot i que la tecnologia digital ha anat canviant el flux en alguns casos).
- Corona: recobreix tota la dent. És una bona solució quan l’estructura restant és insuficient o la dent està molt debilitada, però és més “envoltant” que una incrustació.
Tipus habituals
- Incrustació (inlay): queda dins de les parets de la dent (sense cobrir cúspides).
- Incrustació (onlay/overlay): a més de la zona central, cobreix una o diverses cúspides per reforçar la peça.
Quan està indicada una incrustació dental
Una incrustació dental se sol valorar quan:
- Hi ha càries extensa o un empastament antic gran que compromet la resistència
- Hi ha fractura o pèrdua parcial de cúspides
- Es busca una solució més estable i ajustada que un empastament, evitant una corona si no és necessària
A la pràctica clínica, la indicació depèn de tres factors: quantitat de dent sana, càrrega masticatòria/oclusió i control d’humitat (clau si s’ha d’adherir). Per això, la decisió no s’hauria de prendre “per foto”, sinó després d’exploració i proves.
Per què s’escull (avantatges clínics)
Una incrustació dental ben indicada aporta:
- Millor ajust i contacte en restauracions àmplies
- Reforç estructural en dents debilitades (especialment onlays/overlays)
- Estètica si s’escullen materials ceràmics o híbrids
- Bona longevitat: revisions i metaanàlisi reporten taxes de supervivència altes per a incrustacions ceràmiques a 5 i 10 anys, tot i que el rendiment depèn del material, la tècnica i el cas.
Com es fa una incrustació dental a IO (pas a pas)
A IO el procés parteix d’un punt de sortida innegociable: diagnòstic i planificació abans de restaurar. A les seves clíniques, la primera revisió pot incloure estudi radiogràfic, diagnòstic personalitzat i pla integral.
1) Valoració i diagnòstic
- Exploració clínica de la dent i les genives
- Radiografies per confirmar l’extensió de la càries i l’estat pulpar
- Avaluació oclusal (com mossegues) per decidir si cal cobrir cúspides
2) Preparació de la dent
S’elimina la càries o el material deteriorat i es prepara l’espai amb criteri conservador. A IO l’enfocament de càries es descriu així: primer definir la gravetat, després tractar amb empastament/endodòncia/extracció segons l’abast.
Quan el cas requereix una restauració més “forta” que un empastament, es planteja la incrustació dental.
3) Registre
Segons el cas i la clínica, el registre es pot fer amb empremta convencional o mitjançant tecnologia digital. IO descriu que en algunes clíniques disposen d’escàners que agiliten el disseny de pròtesis (i, si cal, TAC al mateix centre).
4) Fabricació i prova
La incrustació es fabrica a mida (laboratori o flux digital). En tractaments protètics, IO detalla protocols basats en empremta/registre i treball amb laboratori, amb passos de prova i ajustos abans de la col·locació final.
5) Cimentat o adhesió i ajust final
La restauració es col·loca i es comproven el segellament, els contactes i la mossegada. En aquest punt, el “detall” importa: un bon ajust redueix el risc de filtració, càries recurrent i molèsties en mastegar.
Materials: quin s’utilitza i per què
Les incrustacions es poden fabricar en ceràmica, composite indirecte o aliatges, entre d’altres. L’ADA destaca que l’elecció del material depèn de propietats mecàniques, indicacions clíniques, estètica i tècnica de col·locació (cimentat convencional o adhesiu).
A la consulta, l’elecció s’ajusta al teu cas: bruxisme, força masticatòria, hàbits, estètica i quantitat d’estructura restant.
Cures i seguiment: quan consultar
Després d’una incrustació dental, consulta si apareix:
- dolor en mastegar que no millora en pocs dies
- sensibilitat intensa al fred/calor persistent
- sensació de “punt alt” en tancar (mossegada descompensada)
I, com a base, revisions periòdiques: la longevitat de qualsevol restauració depèn tant de la tècnica com de la higiene i el control de càries.
Preguntes freqüents
Una incrustació dental fa mal?
En la majoria dels casos es fa amb anestèsia local. Les molèsties posteriors solen ser lleus i transitòries, però depenen de la profunditat i de l’estat previ de la dent.
Incrustació dental o empastament?
Si la cavitat és petita o moderada i la dent manté resistència, un empastament pot ser suficient. Si la pèrdua d’estructura és més gran, la incrustació dental sol oferir millor estabilitat i ajust.
Quantes visites requereix?
Tradicionalment, les restauracions indirectes requereixen més d’una visita pel treball de fabricació, tot i que els fluxos digitals poden reduir temps en alguns casos.
Si t’han parlat d’una incrustació dental o tens un empastament gran que ja no et dona confiança, el més eficient és valorar-ho amb un diagnòstic complet (i no per intuïció). A IO es fa una revisió amb proves i un pla de tractament abans de decidir la millor reconstrucció per al teu cas.




