Coneixes algú a qui no li hagi sortit alguna dent? És molt possible que a tu no t’hagi erupcionat algun queixal del seny, o fins i tot diversos. Això no ha de representar cap problema, però quan la peça que falta es troba en una zona visible de la boca, no només afecta l’estètica, sinó també la funcionalitat.
L’absència congènita de dents és una patologia anomenada agènesi dental, comuna en edat infantil, sobretot per causes genètiques, però que també pot afectar persones adultes. En aquest article t’expliquem què és, les causes i els tractaments de l’agènesi dental.
Què és l’agènesi dental?
El diagnòstic més habitual de l’agènesi dental és el no desenvolupament de dents de llet, el retard en la seva caiguda perquè a sota no hi ha cap peça permanent que les empenyi, o bé que, un cop cauen, no erupcioni la dent definitiva, deixant un buit a la dentadura. En qualsevol cas, es tracta d’una patologia que cal tractar per evitar trastorns importants en la funció dental.
L’agènesi més freqüent en edat adulta afecta els queixals del seny. Per una qüestió evolutiva, cada vegada és més habitual que no es desenvolupin els quatre, però, tret que això provoqui problemes a la boca, no cal aplicar cap tractament. En canvi, quan l’agènesi afecta els incisius laterals o els premolars, sí que cal intervenir.
Tipus d’agènesi dental
Segons la quantitat de peces absents, l’agènesi dental es pot classificar en:
- Puntual o hipodòncia: absència d’entre una i sis dents. És la forma més comuna, relacionada sobretot amb la falta de desenvolupament dels queixals del seny.
- Múltiple o oligodòncia: quan falten més de sis peces en la mateixa arcada. Afecta especialment els incisius laterals, els canins i els segons molars, i sol provocar dificultats en la parla per la impossibilitat d’articular determinats fonemes.
- Anodòncia: absència total de dents, una afecció congènita greu que pateix prop d’un 0,2% de la població i que cal tractar des de la infància per evitar afectacions en el desenvolupament físic i psicològic de la persona.
Agènesi dels incisius laterals
L’absència dels incisius laterals és una de les formes més freqüents d’agènesi dental. Es manifesta durant la infància, entre els 8 i 9 anys, ja que o bé no erupcionen o només ho fan d’un costat, provocant que els incisius centrals es desplacin.
Per evitar problemes en el desenvolupament posterior de la dentadura, és important un diagnòstic precoç, ja que, encara que l’agènesi no pugui tractar-se de manera immediata, sí que es poden aplicar mesures preventives que garanteixin l’èxit del tractament posterior, un cop completada l’erupció dental.
Causes de l’agènesi dental
Tot i que no es coneix la causa exacta del desenvolupament de l’agènesi dental, existeix evidència científica sobre alguns factors que la poden afavorir:
- Herència genètica: els antecedents familiars són un factor important en la probabilitat de patir agènesi.
- Factors ambientals: alguns estudis indiquen que l’exposició durant l’embaràs a determinats fàrmacs o substàncies químiques, així com una mala nutrició materna, poden afectar la formació de la dentadura del nadó.
- Problemes sistèmics: els factors que es donen durant el creixement també influeixen en el desenvolupament dental. Són diferents en cada persona, d’aquí la importància del diagnòstic precoç i de les revisions odontològiques des del primer any de vida.
Agènesi dental en edat infantil
En tractar-se d’una malaltia congènita amb una alta incidència del factor genètic, l’agènesi dental pot diagnosticar-se durant la infància, bé perquè no apareixen determinades dents de llet o bé perquè no s’han format les peces definitives que han de substituir-les.
Les revisions odontològiques des del primer any de vida permeten fer un seguiment del desenvolupament de la dentició i, si cal, adoptar tractaments preventius que, un cop produïda la substitució de les dents de llet, facilitin la correcció de possibles problemes.
Quines conseqüències té l’agènesi dental?
Cada peça dental està dissenyada per complir una funció concreta, de manera que la seva absència pot tenir repercussions més o menys importants en el dia a dia. Algunes de les més habituals són:
- Problemes en la masticació: la falta de dents obliga a alterar la mossegada, dificultant la masticació i provocant un major desgast de les peces funcionals.
- Dificultats en la pronunciació: les dents tenen un paper clau en la fonètica; per tant, la seva absència pot afectar la pronunciació d’alguns sons.
- Deformació de la dentadura: els espais buits tendeixen a ser ocupats per les peces adjacents, generant maloclusions que poden derivar en dolors musculars o articulars.
- Baixa autoestima: la salut bucodental és essencial per a l’autoestima. Una dentadura incompleta o en mal estat afecta directament l’estètica del somriure i pot generar inseguretats personals.
Tractaments per corregir l’agènesi dental
Com en la resta d’afectacions bucodentals, el més important és una diagnosi personalitzada, ja que cada pacient és un cas únic. El professional determinarà la millor solució segons l’edat, el nombre i la ubicació de les peces absents, i l’estat general de la boca.
En edat infantil, si no hi ha dent de llet, és habitual col·locar un mantenidor d’espai per evitar el desplaçament de les peces veïnes. Si el pacient conserva la dent de llet, es recomana mantenir-la fins a completar la dentició definitiva i, després, substituir-la per una pròtesi.
En edat adulta, el tractament més comú és la col·locació d’implants dentals o pròtesis fixes o removibles, que restitueixen la funció de les peces absents. En alguns casos pot ser necessari un tractament d’ortodòncia previ per reposicionar dents desplaçades i assegurar una correcta oclusió.
Altres tractaments estètics, com les facetes o l’emblanquiment dental, ajuden a aconseguir una major uniformitat estètica del somriure.
Famosos amb agènesi dental
L’agènesi dental és una patologia força freqüent i, per tant, pot afectar qualsevol persona. Alguns exemples coneguts són: la princesa Elionor, a qui li faltaven els ullals superiors. Cristiano Ronaldo, que no tenia un incisiu lateral a l’arcada superior. Els cantants Elton John, amb absència de tres molars; Adele, que va néixer sense incisius laterals; i Beyoncé, a qui li faltaven dues dents frontals inferiors. L’actor Johnny Depp, que també ha hagut de tractar-se per la falta de diverses peces dentals.
Ara que ja saps què és l’agènesi dental, les seves causes, conseqüències i tractaments, t’animem a visitar la teva clínica dental d’Instituts Odontològics més propera per obtenir un diagnòstic professional i cuidar la teva salut bucodental.
