Les genives inflamades solen ser conseqüència de l’acumulació de placa bacteriana i són un signe freqüent de gingivitis, tot i que en alguns casos poden indicar un problema periodontal més avançat.
Les genives inflamades són un signe clínic freqüent i rellevant: indiquen una resposta inflamatòria del teixit gingival davant d’irritants locals (principalment placa bacteriana i càlcul) o, amb menys freqüència, factors sistèmics i farmacològics. Tot i que de vegades es presenten com un problema lleu (envermelliment o sagnat en raspallar-se), poden ser el primer avís de malaltia periodontal, amb risc de progressió si no es tracta a temps.
A IO, l’abordatge no es basa a “calmar el símptoma”, sinó a identificar la causa, graduar la severitat i aplicar un tractament proporcional, amb seguiment clínic i manteniment.
Què són exactament les genives inflamades
Clínicament, la inflamació gingival es caracteritza per:
- Eritema (geniva més vermella)
- Edema (augment de volum)
- Sagnat al sondatge o en raspallar-se
- Canvis de textura (més brillant o més tova)
- Possible dolor o sensibilitat
En la majoria de casos s’associa a gingivitis induïda per placa, que és potencialment reversible. Quan hi ha pèrdua d’inserció i/o afectació de l’os alveolar, parlem de periodontitis, que requereix un pla periodontal més estructurat.
Per què s’inflamen: causes freqüents i causes menys evidents
1) Causes locals (les més habituals)
- Acumulació de placa bacteriana per higiene insuficient o tècnica ineficaç
- Càlcul (tosca dental) supra i subgingival
- Restauracions desajustades (vores sobrecontornejades), corones o pròtesis que retenen placa
- Ortodòncia/retencions que dificulten la higiene
- Respiració oral i sequedat, que altera l’equilibri local
2) Factors del pacient que modulen la resposta
- Tabaquisme (pot emmascarar el sagnat i agreujar l’evolució periodontal)
- Estrès, alteracions del son, control glucèmic deficient (risc periodontal)
- Canvis hormonals (embaràs, pubertat)
- Medicació amb potencial d’augment gingival en alguns pacients
- Dèficits nutricionals (menys freqüent, però clínicament possible)
3) Quadres que exigeixen descartar patologia específica
- Dolor intens localitzat, supuració, mal gust persistent (possible abscés periodontal)
- Ulceració, halitosi marcada, geniva necròtica (gingivitis ulceronecrotitzant)
- Inflamació pericoronal al voltant d’un queixal del seny (pericoronitis)
- Lesions que no milloren o que canvien ràpidament (requereixen avaluació clínica)
Símptomes: què és esperable i què suggereix un problema periodontal
Són compatibles amb inflamació gingival:
- Sagnat en raspallar-se o en fer servir fil/raspall interdental
- Geniva vermella i inflada, sobretot entre les dents
- Mal alè recurrent
- Sensibilitat i molèstia en mastegar en zones concretes
Suggereixen més complexitat i requereixen avaluació sense demora:
- Sagnat espontani o molt freqüent
- Supuració (pus), dolor punxant localitzat
- Mobilitat dental, “dents més llargues” (recessió) o separació progressiva
- Episodis repetits tot i “netejes” prèvies
- Inflamació generalitzada amb antecedents de periodontitis a la família
Quan convé consultar
Consulta si:
- Els símptomes persisteixen més de 10–14 dies tot i una higiene correcta
- Hi ha sagnat repetit al mínim contacte
- Notes dolor localitzat, inflamació unilateral marcada o supuració
- Estàs embarassada o amb ortodòncia i apareix inflamació persistent
- Ja has tingut periodontitis o t’han dit que tens “bosses”
Com s’aborda un cas de genives inflamades a IO
A IO, el procés clínic s’orienta al diagnòstic i al control de la causa. La seqüència típica és:
1) Història clínica i factors de risc
Es revisa:
- Hàbits d’higiene, sagnat, halitosi, sensibilitat
- Antecedents periodontals, tractaments previs i recaigudes
- Tabaquisme, medicació, condicions sistèmiques rellevants
- Presència d’ortodòncia, pròtesis o restauracions
Això permet anticipar si el cas es comporta com una gingivitis simple o si hi ha alta probabilitat de patologia periodontal.
2) Exploració periodontal i registre clínic
L’exploració inclou:
- Inspecció de la geniva i la línia del marge
- Avaluació de placa i càlcul
- Sagnat al sondatge
- Sondatge periodontal per dent (periodontograma) quan està indicat
- Avaluació de recessions, furques, mobilitat i distribució del problema
El periodontograma és clau quan hi ha sospita de periodontitis o quan el sagnat/inflamació és recurrent: permet mesurar i objectivar l’estat periodontal i decidir el tractament amb criteri.
3) Proves complementàries si escau
Segons el cas, es demana radiografia (bitewings/periapicals o panoràmica) per valorar:
- Càlcul subgingival
- Nivell ossi
- Focus infecciosos o patologia associada
4) Diagnòstic diferencial i pla per nivells
Aquí es decideix si es tracta de:
- Gingivitis induïda per placa (sense pèrdua de suport)
- Periodontitis (amb afectació d’inserció i/o os)
- Processos aguts localitzats (abscés, pericoronitis)
- Inflamació per causa iatrogènica (restauració/pròtesi) que cal corregir
Tractament: què es fa i per què es fa
Escenari 1: gingivitis (inflamació sense pèrdua periodontal)
Objectiu: eliminar l’irritant i normalitzar la resposta gingival.
- Higiene dental professional (profilaxi) per retirar placa i càlcul supragingival
- Instruccions personalitzades de tècnica (raspallat + higiene interdental)
- Reavaluació per confirmar desaparició del sagnat i reducció de la inflamació
En una gingivitis ben gestionada, la resposta sol ser ràpida si el pacient manté la higiene i s’elimina el càlcul.
Escenari 2: inflamació persistent o càlcul subgingival (sospita periodontal)
Objectiu: descontaminació subgingival i control inflamatori.
- Teràpia periodontal no quirúrgica: <a href=”https://ioa.enlairar.agency/tratamientos/tratamiento-peri-implantitis/”>raspat i allisat radicular (curetatge)</a> per sectors si està indicat
- Control de retentius de placa (ajustos de restauracions, correcció de sobrecontorns)
- Reavaluació clínica en 4–8 setmanes (sagnat, sondatge, resposta tissular)
- Pla de manteniment periodontal segons risc (intervals individualitzats)
Aquest punt és on moltes “higienes” es queden curtes: si hi ha càlcul i biofilm per sota de la geniva, la resolució exigeix instrumentació subgingival i seguiment.
Escenari 3: processos aguts (dolor, supuració, inflamació localitzada)
Objectiu: resoldre el focus i evitar complicacions.
- Diagnòstic de l’origen (periodontal, endodòntic, pericoronal)
- Drenatge si escau i tractament específic
- Antibiòtic només si hi ha criteris clínics (no com a rutina)
- Control proper i resolució de la causa (per exemple, tractament periodontal o endodòncia segons correspongui)
Què no es recomana
- “Col·lutoris pel teu compte” durant setmanes com a substitut del tractament causal
- Fer servir clorhexidina de manera prolongada sense indicació (pot tacar i alterar la microbiota)
- Posposar-ho si hi ha supuració, dolor localitzat intens, febre o inflamació marcada unilateral
Prevenció i manteniment: el que sosté el resultat
L’estabilitat gingival no depèn només d’una sessió: depèn d’un sistema.
- Higiene interdental diària (no negociable si hi ha tendència a la inflamació)
- Revisions periòdiques per detectar recaigudes abans que hi hagi dany
- Netejes de manteniment segons risc individual (més freqüència si hi ha antecedents periodontals, ortodòncia o retenció de placa)
- Control de factors: tabaquisme, bruxisme, sequedat, diabetis si aplica
Preguntes freqüents sobre genives inflamades
Si sagna en raspallar-me és normal?
No. El sagnat és un signe d’inflamació. Pot ser reversible, però convé avaluar-ne la causa.
Les genives inflamades sempre són periodontitis?
No. La causa més comuna és la gingivitis per placa. La periodontitis es confirma amb exploració periodontal i, si cal, radiografia.
Una neteja dental ho soluciona sempre?
Si el problema és supragingival i el pacient millora la higiene, moltes vegades sí. Si hi ha component subgingival o bosses, cal teràpia periodontal i reavaluació.
Puc esperar si no fa mal?
Sí, pot no fer mal i, així i tot, progressar. El dolor no és un bon marcador de gravetat periodontal.
Si presentes genives inflamades, l’enfocament més segur és una valoració clínica que determini si es tracta d’una gingivitis reversible o si hi ha afectació periodontal que necessiti teràpia específica. A IO, la decisió es basa en l’exploració periodontal (incloent-hi el periodontograma quan correspon), el control de l’irritant local i el seguiment per confirmar la resolució i prevenir recaigudes.
