Què són els trastorns de l’articulació temporomandibular? Com s’han de tractar?
Si ens fa mal la mandíbula, dins l’oïda, al seu voltant o quan masteguem; si sentim un dolor intens a la cara o si ens costa obrir i tancar la boca, pot ser que patim un trastorn de l’articulació temporomandibular (ATM). En tenim dues, una a cada costat del cap, a tocar de les oïdes, i la seva funció és fonamental, ja que són les responsables que puguem moure la mandíbula. Els trastorns temporomandibulars, doncs, afecten l’articulació de la mandíbula i els músculs que controlen el seu moviment.
Les causes que els provoquen poden ser molt diverses i sovint són difícils de determinar. Normalment, els símptomes desapareixen sols o bé es poden alleujar amb tractaments conservadors, però en els casos que persisteixen hi ha l’opció de la cirurgia.
L’ATM fa de frontissa amb moviments lliscants. Les parts òssies que interactuen amb l’articulació estan recobertes de cartílag i separades per un petit disc que absorbeix els cops i facilita un moviment suau. Ara bé, el disc es pot erosionar o moure’s fora de lloc, el cartílag pot deteriorar-se a causa de l’artritis o bé l’articulació pot veure’s afectada per un cop.
Quins tipus de trastorns de l’ATM hi ha?
Els trastorns de l’ATM són més freqüents entre les dones, a partir dels 20 anys i fins als 50, aproximadament. N’hi ha de tres tipus:
- Dolor miofascial: afecta a persones amb una articulació temporomandibular aparentment normal, i pot ser originat per la tensió o el cansament als músculs mastegadors.
- Asimetria interna: és conseqüència d’un disc desplaçat, una mala alineació o una mandíbula dislocada.
- Alteracions degeneratives i inflamatòries.
Causes dels trastorns de l’articulació temporomandibular
Hi ha múltiples causes possibles dels trastorns de l’articulació temporomandibular: desordres congènits i del desenvolupament, maloclusions, malalties metabòliques, infeccions, patologies neurològiques, dislocació conseqüència de la feblesa dels lligaments, desordres musculars, pèrdues dentals que acaben afectant l’os maxil·lofacial, calcificacions dels lligaments que provoquen anquilosi, sobrecàrrega física, estrès, inflamacions, etc.
Com s’han de tractar els trastorns de l’ATM?
Quan els símptomes persisteixen, cal visitar un odontòleg que ens faci una diagnosi i determini si cal aplicar un tractament conservador o quirúrgic. Entre els primers, trobem les fèrules d’estabilització, que redueixen la pressió mandibular per tal d’atenuar el dolor muscular. D’altra banda, l’ús de la fisioteràpia associada a un tractament odontològic també dona bons resultats.
Pel que fa als tractaments quirúrgics, n’hi ha de més senzills i poc invasius, com l’artrocentesis, que permet netejar l’articulació, i l’artroscòpia, amb què el cirurgià pot examinar l’articulació i retirar el teixit afectat; i de més complexos, com el reemplaçament d’articulacions per pròtesis i la cirurgia oberta, en el cas, per exemple, de la presència d’un tumor.
